Categoría: Articles d’opinió

Les tècniques de l’Ajuntament de Tarragona fan front comú en contra dels animals.

Si fa uns dies us parlava dels gats ferals i del sacrifici de gossos a la gossera, doncs avui ho faig en relació a la notícia publicada en un mitjà de comunicació de Tarragona, on s’indica que l’ajuntament de Tarragona es nega a usar la nicarbazina per controlar la població de coloms de la ciutat. Seguint-ne el fil, considero rellevant explicar-ne tota la veritat i, per tant, assenyalar qui es troba darrere d’aquestes decisions, i com d’esbiaixada i plena de mentides n’és la informació que transmeten, és a dir, aquella que “decideixen” fer pública.

En primer lloc s’ha de saber que, a l’Ajuntament de Tarragona, qui fa i desfà la gestió són aquestes tècniques que porten 30 anys fent ús d’una cadira que els serveix per prevaricar. En realitat, el gran repte polític de les formacions que pretenen governar és desmuntar aquesta situació i reformular l’estructura interna d’aquesta administració nefasta per caòtica.

Tornant al tema dels coloms, s’ha de saber que la decisió de no aplicar la política de control poblacional de coloms a Tarragona, és única i exclusivament de la senyora Araceli Saigi, la tècnica en cap de gestió de Serveis Públics, una dona que d’animals ni en sap ni en vol saber res, reconegut per ella mateixa.

Si ens posem sobre antecedents, des de l’agost de 2017 fins al febrer de 2018, l’equip directiu de Nova Eucària vam mantenir un seguit de reunions de treball amb la regidoria, tot comptant amb el compromís de la regidora Ivana Martinez d’iniciar una licitació pel control ètic i eradicar les matances de coloms. En aquestes reunions la senyora Saigi va fer evident que no compartia ni respectava la decisió política i, a banda de passar a ser ella qui liderava les reunions -substituint a la regidora per una baixa-, i d’interrompre de forma continuada qualsevol de les nostres exposicions, va gosar presentar un informe emès per l’actual empresa que extermina els coloms a Tarragona. D’això se’n diu estar de part en un conflicte d’interessos. Heus aquí «l’informe d’experts» que diuen tenir a l’esmentada notícia.

Durant aquestes reunions, vam participar assessorant de forma gratuïta en el redactat del plec tècnic per la licitació, document que la senyora Saigi va decidir, a última instància, manipular i guardar en un calaix. Això va succeir quan davant de qualsevol intent de bloqueig, nosaltres li oferíem informació oficial que garantia poder tirar endavant la licitació.
La manipulació es va centrar en determinar la necessitat de que un dels criteris de concurs fos ser una empresa registrada com a «empresa de control de plagues» perquè suposava la manipulació d’un «biocida»; doncs bé, jo mateixa vaig parlar fins a tres vegades amb el Cap de departament de Sanitat (Generalitat), i ell mateix em va dir que no entenia com no el contactaven directament des de l’ajuntament, i menys encara que s’hi negués la senyora Saigi, quan ella el trucava gairebé a diari per tractar altres temes. Queda clar que simplement no ho volia fer perquè així podia continuar amb la seva intenció de desmuntar aquest compromís polític i tota la feina que vam realitzar, perquè com he dit, aquestes tècniques fan i desfan elles soles, i sempre treballen a favor dels mateixos, fet que considero prou greu com per portar-ho a la fiscalia, ja que algú extern al corporativisme funcionarial ha de netejar les administracions i obligar a fer complir la llei.

La situació és d’allò més vergonyosa, doncs tenint en consideració que l’Ajuntament de Tarragona inverteix uns 100.000€ anuals per matar coloms, i que cada any la població de coloms augmenta, només faria falta fer un cens o bé parlar amb els ciutadans, que en tenen un tip de trucar al famós telèfon verd on des de l’altra banda de la línia es dediquen a mentir per tal de tapar aquest relat.

Una administració que apodera d’aquesta manera a un equip tècnic no competent en aquests temes, que vulnera la seva pròpia normativa mentre fa públic que es nega a provar un mètode de gestió pública efectiu, ètic i legal, té un problema molt greu i, és més, si la vostra decisió passa per la matança, parleu amb propietat i defenseu amb orgull l’aplicació de polítiques d’extermini i deixeu-vos d’eufemismes, que les matances no és controlar la població. Ja n’hi ha prou d’insultar a la ciutadania.

Per últim, recordar que les captures i l’extermini són mètodes il·legals i, confirmada la vostra decisió, si apliqueu les captures i matança, de la mateixa manera que NEC ha procedit amb l’ajuntament de Reus, us portarem al jutjat, amb els noms i cognoms que calguin.

Tarragona, ciutat enemiga dels animals.

Gata d’una colònia registrada de Tarragona. Feta per la seva cuidadora.

El de Tarragona és un ajuntament que conec força bé, ja que porto més de vuit anys intentant assessorar-lo en matèria de gestió pública de protecció animal. I malauradament dic «intentant» perquè tot i que els darrers anys semblava que havia de ser una altra cosa, els càrrecs polítics i els administratius tècnics amb competències directes sobre l’assumpte no han volgut reaccionar davant l’imperatiu social i s’han permès vulnerar la Llei de forma sistemàtica.

Com a impulsora de l’ordenança, -aquesta norma orgànica de la que us puc assegurar que, si no els hi haguéssim dedicat tantes reunions per pressionar, encara ara no la tindríem avui aprovada-, he de dir que, després de quasi bé dos anys de vigència, ens trobem amb una normalització descarada de incompliment de la legislació municipal. Feu memòria: no hi ha espai per a gossos a la platja, ni es compleix amb el control poblacional dels gats ferals, ni s’actua davant de casos de maltractament, ni davant de les denúncies presentades, ni… va, deixe’m-ho que no acabaríem mai.

La regidoria comandada per Arantxa Ros s’ha anat degradant en temps i forma, tot coincidint amb la seva entrada en escena. La veterinària de l’ajuntament, Gloria Gracia és una dona que arrossega un historial d’allò més sinistre pel que fa als animals no-humans de Tarragona, doncs és ella qui propicia la desatenció dels animals que acaben a la gossera municipal i qui practica el sacrifici dels gossos considerats GPP que hi entren, la mateixa que va impossibilitar que l’ONG Nova Eucària gestionés la colònia de porcs vietnamites de Sant Pere i Sant Pau que han desatès i abandonat, mitjançant el redactat (insultant) d’un plec de condicions per la licitació sobre la suposada gestió amb molta mala fe, doncs després de totes les reunions i converses mantingues, va decidir intentar enganyar a l’entitat que dirigeixo incloent l’obligatorietat d’assumir el control de tots els vietnamites i hibridats del terme municipal, sense especificar el nombre ni què fer-ne dels hibridats, ja que la llei no ens permet donar-los en adopció. És aquest despropòsit en cadena el que ens ha portat a una situació realment complicada, sobretot per a les persones solidàries que en tenen cura a diari. I no podem oblidar que quan vam decidir intervenir de forma independent per castrar els mascles de la colònia, amb una jornada d’esterilització organitzada, en ho van prohibir sota l’amenaça d’aplicar-nos la «ley mordaza«.

L’ajuntament de Tarragona és aquell que, tot i disposar de la infraestructura i serveis de la gossera municipal i de l’empresa «L’última Llar», contractada pel servei de recollida a partir de les tres de la tarda i pels caps de setmana, ha decidit no socórrer els animals abandonats o extraviats a partir d’aquesta hora perquè el servei és car. Aquesta regidoria no ha actuat mai de forma diligent davant dels casos de maltractament o activant els operatius pel rescat d’un animal en situació de risc. Ara, des de l’ombra, ha decidit fer un pas més i ha publicat el decret 2019/2801 per informar que faran el que els roti amb els gats ferals de la ciutat, incloent la retirada de colònies senceres d’aquelles ubicacions que elles considerin no viables, suposant la captura i el captiveri en gàbies insalubres d’aquells individus que els hi sobrin, tot condemnant-los a morir, menystenint la tasca de les associacions locals que realitzen aquest servei públic de forma voluntària. Vulneració rere vulneració, perfumat amb costoses i ridícules campanyes sobre orines i excrements, tractar d’imbècil el contribuent i tira milles que el mandat s’acaba.

Arantxa i Gloria: vull que sapigueu que a mi no m’enganyeu i que això fa pudor a GiF-VET, que darrere d’aquest projecte il·legal que sacrifica gats ferals s’hi amaga una veterinària que elogieu, però que, ves per on, resta com a investigada en el procés penal que mantinc contra «L’última Llar», ni més ni menys que per maltractament i sacrifici d’animals. Esperem que a partir del 27 de maig us facin complir la llei.