No podia estrenar el meu blog de cap altre manera…
Tot va començar el 2008, quan vaig conèixer en primera persona les instal·lacions on s’acollien els animals abandonats de la ciutat de Reus. La imatge va ser desoladora i per aquest motiu vaig voler entrar com a voluntària, per ajudar en tot allò que em fos possible. No m’ho van posar fàcil, i quan ho vaig aconseguir, puc corroborar que la realitat sempre supera a la ficció.
Els animals sempre estaven molls, ferits, malalts, desatesos, agonitzant, patint… i la direcció del centre sempre amb la vista posada davant d’un ordinador, sense tenir la mínima consideració pel que succeïa, a fora de les oficines, amb els animals que ells recollien per obtenir diners.
Davant la seva desídia, i una vegada comprovat que ells propiciaven aquesta fets, perquè com deien sovint «ells no volien treballar amb animals vius», vaig iniciar una recopilació de proves per poder denunciar els fets. Durant aquest temps, vaig ser expulsada, literalment a cops de motxo per la matriarca. La sort em va portar a conèixer altres voluntàries que havien viscut el mateix i que també ho volien denunciar. És quan comença tot, mesos i mesos d’investigació, cerca d’advocats/des que volguessin assumir el cas, sempre sense sort, i la creació d’un dossier documental i testimonial abrumador.
La primera denúncia es va registrar al jutjat el 2012, denúncia que va ser arxivada sense obrir-se’n diligències; així funciona tot. I tot i així, sempre hem estat treballant per aconseguir fer justícia, moltes reunions amb ajuntaments, consells comarcals, encapçalant altres denúncies de gosseres similars al territori, una d’elles, la de Vilallonga del Camp, que va suposar que tanqués les seves portes i que poguéssim alliberar d’aquelles instal·lacions a més de 300 animals.
El que he après durant aquests anys és que aquestes empreses viuen de la desatenció dels seus acollits, i aconsegueixen lucrar-se amb la connivència de les administracions catalanes, que prevariquen de forma sistèmica i sistemàtica.
Continuo, doncs al 2015, i fruit de la recopilació de noves proves i noves voluntàries que demostraven el delicte continuat, vaig poder presentar una nova denúncia, aquell cop amb l’ajut d’un advocat. Aquella denúncia també volien arxivar-la sense obrir la fase d’instrucció, però l’advocada que va decidir d’assumir el cas i jo, vam decidir recórrer a instàncies superiors, fet que ha provocat que, actualment i, per primera vegada en 10 anys, les testimonis hàgim pogut exposar el fets a la jutgessa i que els responsables de l’empresa «L’Última Llar» – que es van querellar contra mi per haver-los denunciat-, hagin entrat al jutjat en qualitat d’investigats, inclosa la veterinària, la senyora Alexia Falcó.
Seguirem batallant per fer justícia, malgrat se’n faci poca, perquè les vides que han arrabassat són moltes.
Vull aclarir que, quan acabi el procediment, agrairé a la poca gent que s’hi ha implicat, ja que cap entitat, -ni aquella de la que jo formava part, i que per això surt el seu nom als mitjans-, s’han involucrat amb el cas. Per tant, tenint en consideració la dedicació i les conseqüències que m’han comportat, si m’ho permeteu, aquest és el cas de l’Anna Carbonell contra «L’Última Llar».
Aniré actualitzant. Gràcies per llegir-me.
L'Ataràxia 